EQUIP DE RECERCA ARQUEOBALEAR (UIB).

1.- INTRODUCCIÓ.
En motiu de la finalització de l’excavació del primer edifici del Poblat dels Closos de Can Gaià, l’Equip que porta a terme les excavacions ha cregut convenient realitzar una exposició fotogràfica. Això es deu a que una de les funcions més destacades dels arqueòlegs, no sols és la investigació, si no també la difusió. No podem oblidar que al cap i a la fi qui vertaderament subvenciona la part més destacada d’aquests treballs, són els imposts dels ciutadans, i en aquest cas concret dels felanitxers.
Les excavacions del poblat de navetes dels Closos de Can Gaià, es deuen en gran part a la iniciativa de l’Equip de Recerca Arqueobalear que l’integra un grup de Prehistoriadors de l’U.I.B. Aquests, gràcies a l’interès i a les aportacions primordials de l’Ajuntament de Felanitx i de l’Hotel cala Marçal, han pogut poc a poc anar esbrinant quines són les formes de vida i els costums dels primers felanitxers. Hi ha molts d’altres suports, destacant els de Fotografia Bennasser i els de tants i tants de Felanitxers que han cavat baix el sol molts d’estius. També s’han d’esmentar els estudiants que de totes parts de l’Estat Espanyol i d’Europa han intervingut en les diferents campanyes. Per últim s’ha de parlar del suport total i constant de la Casa de Cultura de Felanitx que sempre ha estat al nostre costat.

2.- SITUACIÓ.
El poblat dels Closos de Can Gaià es troba situat al terme municipal de Felanitx, més concretament als voltants del nucli urbà de Portocolom. A l’actualitat existeix una carretera que el talla per la meitat, però que en facilita l’accés, aquesta comunica el citat Port, amb la carretera que du a l’Horta. En relació a la mar, el trobam a uns 700 metres d’aquesta. Els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses, que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins, i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies associades.

Fig. 2 Fotografia aèria del conjunt de Closos de Can Gaià.

Però serà ja en els anys seixanta quan els Closos agafaren més protagonisme, ja que a l’any 1965 es construí la carretera de Portocolom a S’Horta, destruint-se part de les estructures del jaciment. Aquest acte vandàlic, que quedà amb impunitat total, al menys feu possible iniciar el seu estudi. Així els Drs. Otto German Frey i Guillem Rosselló Bordoi iniciaren els treballs de neteja de la brossa de tot el poblat, i posteriorment de la planimetria i fotografia de tot el complex (Rosselló i Frey,1965). Així i tot no s’aprofundí amb l’excavació de les navetes.
També s’ha de destacar la inclusió del jaciment dintre del catàleg de Mascaró Passarius, i que es publicà el 1968. Aquest fet possibilità la seva teòrica protecció baix la llei de Patrimoni d’aquells moments.
D’ençà no s’han realitzat més investigacions significatives, llevat de les que inicià el Laboratori de Prehistòria de l’UIB des de 1996.
Així i tot la seva integritat s’ha vist amenaçada constantment. El 1991 unes remocions de terres afectaren part del complex monumental II, una de les parts amb més interès científic de tot el jaciment. A l’any següent (1992) es realitzaren noves destrosses, encara més importants; i que afectaren un altre cop al complex Monumental II. Els actes vandàlics no s’aturaren aquí, i així a l’estiu de 1997, i mentre s’estava realitzant la campanya d’excavació es dugueren a terme diferents remodelacions a un solar veí, a on es localitzaren diverses restes, que es veren afectades. Finalment el 1999 unes modificacions a la xerxa d’aigües del Golf de Vall d’Or afectaren també als Closos.

4.- EL PROJECTE CLOSOS.
El 1996 es va iniciar des del Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears , un projecte d’investigació que perseguia els següents objectius:

  • 1.- Excavació amb extensió d’un poblat de navetes per tal de conèixer el seu funcionament intern, organització espacial i tipologies arquitectòniques.
  • 2.- Aprofundir sobre els estudis que fan referència als aspectes socioeconòmics d’aquestes comunitats.
  • 3.- Delimitació cronocultural de possibles fases dintre d’aquest període.
  • 4.- Anàlisi territorial, fent referència principalment a la delimitació del territori de captació de recursos de cada un dels poblats.
  • 5.- Anàlisi de les transformacions que donaran lloc a la següent fase cultural: la fase Talaiòtica.

    Fig. 3 Plànol general del conjunt de Closos. (Segons G. Rosselló).

    El jaciment elegit per començar les excavacions arqueològiques incloses dintre del projecte fou el jaciment des Closos de Can Gaià (Felanitx). Es tractava d’un poblat de navetes que presentava una sèrie d'avantatges que el feien el més adient per posar en marxa el projecte. Closos de Can Gaià és un dels poblats de navetes més ben conservats de Mallorca amb més de 9 unitats, de fàcil accés i amb unes grans possibilitats per una posterior dinamització i adequació de la seva visita. A la vegada aquestes avantatges venien acompanyades per un gran interès per part de les institucions municipals i un cert suport de les iniciatives privades . El poblat des Closos de Can Gaià es troba a Porto Colom (Felanitx) a uns 700 m de la línea de costa. Es tracta d'un conjunt de al manco nou navetes identificables, encara que en tota probabilitat n'existiren més, com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (N-E). Les estructures identificades són les següents:

    1.- Conjunt arquitectònic I:
    Aquest està format per la Naveta I excavada parcialment entre els estius de 1996 i 1999. L'excavació del conjunt no finalitzarà fins que s’excavi l'exterior i s'acabin d'identificar tots els elements que ara per ara encara es van descobrint. És per això que separarem la descripció de l’estructura entre exterior i interior.

    Fig. 4 Naveta I de Closos de Can Gaià.

    - Interior: És una típica naveta de planta allargada amb una longitud de 16 m. i 7 d'amplada a la façana. La gruixa del mur oscil·la entre els 2 i 3 m. d'amplada, i l'alçada conservada es mou en torn del metre. Els murs exteriors conserven grans carreus poligonals engastats en sec, en canvi, a la cara interna del mur el parament és de tècnica més refinada, amb pedres petites i molt ben llavorades. Enmig s'omple de terra i reble creant un mur d'estructura tripartida. A la façana s'hi troba un enllosat que defineix el que és la zona d'accés. Aquest empedrat presenta un estat de conservació perfecte, i les pedres que el formen es llavoraren amb molta cura. A l'interior es localitzà un altre enllosat, abans no intuint a cap naveta; aquest ocupa tota la meitat E. També i en el mateix nivell es pogué observar l'existència de quatre pilars que pareixen tenir una funció més per aguantar un altell, que no per sostenir un sòtil. En referència a l'estructura interior, només cal afegir, que a un moment encara no datat, però segur que posterior al primer moment de l'edifici s'afegí a l'entrada, i sobre l'enllosat inicial, un mur que reduïa de forma ostensible l'amplada del portal. Finalment la troballa de gran quantitat de restes de pilots de fang al nivell III de l'excavació, ens fa pensar amb una cobertura de troncs i branques, cobertes per argila i terra que impermeabilitzarien l'estructura.

    Fig. 5 Naveta 1 de Closos de Can Gaià.

    - Exterior: A la zona exterior no s’ha localitzat fins al moment cap element estructural a excepció feta de la troballa realitzada a l'estiu de 1998, quan es trobaren davant de la façana de la naveta, i en disposició quadrangular, tretze forats de pal que, possiblement servirien per delimitar un tancat. Les excavacions dels següents anys ens podran fer avançar en el coneixement de tot el conjunt, tan a l'interior com a l'exterior; per poder definir clarament, i per primer cop tot el que signifiquen aquestes edificacions. Això sempre ha quedat en suspens, ja que mai s'havia pensat en excavar a l'exterior d’una naveta. De fet nosaltres en canvi creem que pot esser el lloc on es realitzaven les activitats de la comunitat que habitava les navetes.

    2.- Conjunt arquitectònic II.
    El Dr. Rosselló realitzà una planimetria al 1967, en un primer moment ho identificà com una naveta simple de 16'30 m. de longitud i 3'20 m. d'amplada, amb una cambra de 13'20 m. de longitud i 3'20 m. d'amplada. Poc temps després ho definí com un edifici paral·lelitzable amb les "tombi di giganti" de Sardenya.
    Les tasques de neteja i espedragament prèvies a l’excavació de la zona va fer replantejar la tipologia de les diferents estructures incloses dintre d’aquest conjunt. En primer lloc cal destacar l’existència d’una possible naveta de dimensions més reduïdes que la mitjana del poblat. Des d’ella neix un mur d’uns 30 m. en direcció sud. En aquest se l’hi adosen en bateria diverses estructures rectangulars. Algunes d’aquestes es construïren amb una tècnica fora del comú, caracteritzada per la utilització de grans lloses en disposició vertical. A l’actualitat aquesta zona està en procés d’excavació i les troballes realitzades no ens permeten per el moment avançar la funció originària d’aquestes estructures, encara que en un moment final del poblat foren utilitzades com a femers (Salvà, Calvo i Pérez,1999).

    3.- Conjunt arquitectònic III
    Conjunt format per una estructura de grans dimensions. Les seves mesures van dels 17'50 m. de llargada als 20'70 m. d'amplada a la façana. És una naveta de triple cambra, encara que al netejar-se de brossa l'estiu de 1997 es comprovà com una de les unitats adosades es trobava en un avançat estat de destrucció.

    Fig. 6 Estructura A, Conjunt II. 4.- Conjunt arquitectònic IV
    Naveta aïllada d’absis apuntada. Mesura 13'40 m. de longitud total i 7'50 m. d'amplada a la façana. La cambra ocupa una longitud de 10'25 m. per 4 m. d'amplada. Conserva més d'un metre d'alçada.

    5.- Conjunt arquitectònic V
    Es tracta d'una naveta doble de 22'50 m. de longitud total i 14 m. d'amplada a la façana. Les cambres tenen una longitud de 12'70 m. i 6'70 d'amplada. Aquesta edificació destaca per l'excel·lent estat de conservació en que es troba. L'alçada de les restes superen en algun indret els 2 m. Recentment (1991) la construcció d'una sèquia per portar aigua a un camp de golf destruí part de la façana de la naveta.

    6.- Conjunt arquitectònic VI
    Complex molt destruït, encara que el Dr. G. Rosselló en el 1959 pogué identificar les restes d'una altra naveta. El 1990 aquest edifici encara sofrí un altre atac i es destruí tot el costat est. Les restes que Rosselló observà mesuraven 6'10 m. de longitud i 9'20 m. L’acceptació d’aquestes mesures s'han de mantenir en reserva degut a l’avançat estat de destrucció de l’estructura.

    7.- Conjunt arquitectònic VII
    Conjunt poc definit on es localitzen restes de murs que, possiblement ens fan veure l'existència d'altres navetes, i per tant el poblat sèrie més extens del que es pot veure avui en dia.

    8.- Conjunt arquitectònic VIII
    Aquest conjunt ha desaparegut a l’actualitat ja que quan el 1959 es feu la carretera de l’Horta a Porto Colom, tallà en dos el poblat, i es destruí una naveta doble, ja del tot irrecuperable.

    5.- CONCLUSIONS.
    Els estudis de Closos de Can Gaià no han fet més que començar ja que les tasques d’excavació segurament continuaran durant algunes dècades. A n’això hi haurem de juntar els diferents estudis tècnics que ja s’han iniciat i que poden ésser molt reveladors i extremadament espectaculars, per conèixer molt millor la prehistòria de les Balears. La nostra intenció és que els Closos es coneguin per tota Europa, i siguin una referència essencial per a qualsevol investigador que treballi sobre aquesta època. Associat al jaciment també es fera extensiu el coneixement del municipi de Felanitx per tot arreu. Creim que aquesta informació no ha d’ésser patrimoni exclusiu dels tècnics i que s’ha de fer extensiu a tota la població felanitxera, mallorquina, balear i per que no mundial. L’única forma de que això es faci realitat, és que aquest jaciment tant destacable, sigui finalment d’us públic i que pugui crear-s’hi un centre d’interpretació, des d’on els visitants puguin conèixer el que és un poblat de navetes. Això pensam que ha d’estar adressat a estudiants, turistes i a qualsevol persona interessada pel tema.

    6.- BIBLIOGRAFIA.

    BORDOI OLIVER, M. (1919).- Història de Felanitx. Tm. I. Felanitx.
    BORDOI OLIVER, M. (1931).- Les coves prehistòriques de Felanitx. A: BSAL nº 23 p.340-341. Palma.
    BORDOI OLIVER, M.(1945).- Prehistoria i protohistoria felanigense. Felanitx.
    CALVO TRIAS, M.; COLL CONESA, J.; GUERRERO AYUSO, V.M..- (1997).- “El Dólmen de S’Aigua Dolça”. En CNA.
    CALVO TRIAS, M. y SALVÀ SIMONET, B (1997).- El Bronze Final a les Balears. La Transició cap a la Cultura Talaiòtica. Quaderns d’Arca 14 Palma.
    CANTARELLAS CAMPS, C. (1972).- “Excavaciones en Ca Na Cotxera (Muro, Mallorca)” NAH Prehistoria I Madrid.
    CAMPS COLL, J. y ROSSELLÓ BORDOY, G. (1972).- “Excavaciones en el complejo noroeste de Es Figueral de Son Real (Santa Margalida, Mallorca).” En NAH. Prehistoria.
    CAMPS COLL, J. y ROSSELLÓ BORDOY, G. (1973).- “Las excavaciones de Son Oms (Mallorca)” En 1996-1971 XII CNA Jaén 1971. Zaragoza.
    CARTAILHAC, E. (1892).- Les monuments primitifs des îles Baléares. Toulouse
    CASTRO, P. et alii. (1996).- Cronología de la Prehistoria reciente de la Península Ibérica y Baleares (c.2800-900 cal. ANE). En BAR International Series 652. Oxford.
    CRESPI, A. y AMOROS, L. (1928).- “Contribució a l’estudi de la Prehistòria Balear: Les navetes del Rafal.” En. BSAL 22 (1928-1929). Palma.
    ENSEÑAT, C. (1971).- “Excavaciones en el Navetiforme Alemany, Magallug, Calvià. En NAH 15. Madrid.
    FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (1978).- Secuencia Cultural en la Prehistoria de Mallorca. En Bibliotéca Praehistorica Hispana. Vol. 15. Madrid.
    GUERRERO AYUSO, V. M. (1997).- Cazadores y Pastores en la Mallorca Prehistórica. Ed. El Tall, Palma.
    PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991).- L’Arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Maó.
    PLANTALAMOR MASSANET, L. et alii (1984) “Formas de población durante el segundo y primer milenio en Menorca. Son Mercer de Baix. Transición entre la Cultura Pretalaiòtica y Talaiòtica.”. En Deia Conference of Prehistory BAR International Series 229. Oxford.
    PONS I HOMAR, G. (1997).- “Dades per el coneixement del Pretalaiòtic Final de Mallorca a través de l’anàlisi macroespacial En BSAL 53 Palma.
    PONS I HOMAR, G. (1997).
    ROSSELLÓ BORDOY, G. (1962).- Nuevas aportaciones al estudio de la prehistoria de Felanitx. Felanitx.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1964).- “Las navetas en Mallorca” En Studi Sardi 19. Cagliari.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1965).- “Arquitectura ciclópea Mallorquina” En Arquitectura Megalítica y Ciclópea Catalano-Balear CSIC. Barcelona.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1966).- “Excavaciones en el círculo funerario de Son Bauló de Dalt “EAE 51. Madrid.
    ROSSELLÓ BORDOY, G. (1972).- Discurs llegit en la proclamació solemne de Mn. Cosme Bauçà Adrover i D. Miquel Bordoi Oliver. Fills il·lustres de Felanitx. Felanitx.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1987).- “Mallorca en el Bronce Final (ss. XVI-XII a.C.)” En Atti del 3º Convegno di studi. Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo. Selargius-Cagliari.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1989).- “El hogar parrilla en las navetas mallorquinas” En Ampurias 48-50 (1986-1989). Barcelona.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. y CAMPS COLL, J. (1976).- “Canyamel. Excavaciones en Capdepera (Mallorca) 1ª campaña. En NAH Prehistoria 5. Madrid.
    ROSSELLÓ-BORDOY, G. et alii. (1967).- “Análisis de radiocarbono en Mallorca” Trabajos del Museo de Mallorca 1 Palma.
    SALVÀ SIMONET, B. (1998).- “L’Hàbitat Pretaliaòtic a Mallorca. El cas de Pollença ?.
    SALVÀ SIMONET, B. (inèdito).- Anàlisi Territorial del Pretalaiòtic Ple i Final al Llevant de Mallorca. Tesi de Llicenciatura U.B. Barcelona, juny de 1999.
    SALVÀ SIMONET, B.; CALVO TRIAS, M.; PÉREZ MERINO, R. (1996).- Memòria d’excavació del Poblat dels Closos de Can Gaià (Felanitx). Consell Insular de Mallorca (inédito.). Palma.
    SALVÀ SIMONET, B.; CALVO TRIAS, M.; PÉREZ MERINO, R. (1997).- Memòria d’excavació del Poblat dels Closos de Can Gaià (Felanitx). Consell Insular de Mallorca (inédito.). Palma.
    SALVÀ SIMONET, B.; CALVO TRIAS, M.; PÉREZ MERINO, R. (1998).- Memòria d’excavació del Poblat dels Closos de Can Gaià (Felanitx). Consell Insular de Mallorca (inédito.). Palma.